dimecres, 31 d’octubre del 2012

Manifestación en la delegación de educación de Ibiza y Formentera

Hola,

Os cuelgo la noticia sobre la manifestación de ayer delante de la delegación de educación de Ibiza y Formentera:


Saludos y ánimo

divendres, 26 d’octubre del 2012

Concentració dimarts 30 d'octubre

Bon dia,
Vos faig arribar la convocatòria de manifestació pero part dels sindicats pel proper 30 d'octubre davant la delegació d'educació a Eivissa.

Salut

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Crisis educativa

Hola,

Os dejo diferentes artículos sobre educación:




Interesantes todos ellos.

Los alumnos también opinan

Hola,

Os dejo dos enlaces con la opinión de los alumnos de Ibiza sobre el comienzo de curso:


Un saludo

divendres, 19 d’octubre del 2012

Nova convocatòria

Hola,

Seguim amb les protestes, aquesta vegada amb una nova convocatòria per part dels sindicats de l'ensenyament pel 30 d'octubre en totes les Illes:


Hi ha que continuar protestant.

Salut

Sobre la huelga y la manifestación de ayer

Hola,

Os dejo los enlaces de la prensa en referencia a la huelga y la manifestación de ayer:





Está muy bien que los padres y los alumnos protesten porque también les afecta.

Un sdaludo

dijous, 18 d’octubre del 2012

Convocatoria de Manifestación

Convocatoria de manifestación de estudiantes de Universidad, Secundaria, Primaria, Formación Profesional y Confederación de Asociaciones de Padres y Madres (CEAPA):







Hoy, 18 de octubre de 2012 a las 18:00h en Vara de Rey.



Seguimiento de la huelga de estudiantes y familias

Hola,

Os dejo un artículo del Diario de Ibiza sobre el seguimiento de la huelga en las Pitiusas:

Un saludo

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Convocatòria de vaga de estudiants 18/10/2012

Hola,

Vos envio un comunicat de la FAPA Eivissa sobre la vaga d'estudiants:



COAPA BALEARS DONA LLIBERTAT A LES APIMA PER ADHERIR-SE A LA CONVOCATÒRIA DE CEAPA DE “VAGA” DE PARES PER A DIA 18 D'OCTUBRE


Davant la convocatòria de “vaga” de pares i mares convocada per CEAPA, Confederación Española de Asociaciones de Padres de Alumnos, de la que COAPA Balears n'és membre, les APIMA i famílies de l
es Illes Balears tenen la llibertat per decidir la seva adhesió a dita convocatòria i de no dur els seus fills i filles als centres educatius dia 18 d'octubre.

COAPA Balears, i les FAPA de cada illa associades, consideren que la urgència de la convocatòria de CEAPA no ens permet fer una convocatòria i mobilització de totes les APIMA i famílies associades amb la suficient preparació i difusió per assegurar-ne l'èxit. A més, aquesta convocatòria s'emmarca dins una setmana d'acció convocada pel Sindicato de Estudiantes que no té representació a les Illes Balears. De fet, la convocatòria de vaga d'estudiants a les Illes Balears es va dur a terme el passat dia 11 d'octubre amb un notable èxit de participació a l'illa de Mallorca convocada pel SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

No obstant això, consideram que els motius per a la convocatòria són de suficient pes. Els retalls de les diferents administracions competents en educació i les propostes de reforma educativa del Govern Espanyol estan duguent al sistema educatiu espanyol a una situació insostenible que deixa a molts alumnes i famílies sense expectatives d'una educació de qualitat i equitativa.

La proposta de reforma educativa proposada a la LOMCE és retrograda i antisocial, eliminant les mesures de compensació de les desigualtats socials, econòmiques i culturals de l'alumnat que permetrien una vertadera igualtat d'oportunitats, dificultant l'assoliment de les titulacions necessàries i atacant directament la gestió democràtica dels centres educatius convertint els Consells Escolars en simples espectadors. L'actual sistema educatiu ha permès passar del 38% de ciutadans de entre 25 i 64 anys amb estudis superiors el 2000 al 53% el 2010 segons dades de l'Informe Panorama Educatiu 2012 de l'OCDE. Encara ens queda molt per millorar, però aquesta reforma serà un fre a aquesta necessària millora.


L'increment de les ràtios d'alumnes per aula, juntament amb la disminució de docents de suport i reforç educatiu i l'eliminació de les ajudes a les famílies més necessitades de beques de menjador, de llibres de text, de serveis complementaris, etc... dificulta aquesta educació de qualitat i equitativa que defensam. Aquestes retallades suposen una càrrega afegida per a l'economia de moltes famílies que estan ja en una situació molt complicada i de dificultat. Els index de pobresa infantil s'han incrementat fins a situar-se en aquests moments en el 27,2% a l'Estat Espanyol i el 32,4% a les Illes Balears.

Les campanyes de desprestigi de l'Escola Pública i dels docents que duen a terme les diferents administracions educatives, especialment el Ministeri d'Educació en boca del seu Ministre José Ignacio Wert, per interessos polítics que no responen a les necessitats del sistema educatiu ni a les demandes de les famílies i la societat també són motiu de protesta de tota la comunicat educativa.

Per això, des de COAPA hem organitzat i seguirem organitzant diferents mobilitzacions, campanyes d'informació i protestes contra totes aquestes polítiques que estan atacant el futur dels nostres fills i filles. Aquestes mobilitzacions seran preparades i difoses amb la suficient antelació i implicació de les APIMA i famílies per assegurar-ne l'èxit.

Salut

¿Por qué envío a mi hijo a hacer huelga?

Hola,

Un artículo interesante de porqué las familias hacen huelga en el sector educativo:

Un saludo

La vaga d'estudiants a Balears

Hola,

Vos deixo un article sobre el seguiment de la vaga a Balears:

Salut

Huelga de estudiantes y familias

Hola de nuevo,

Sobre la huelga de estudiantes y familias
Un saludo

Anteproyecto de ley orgánica para la reformaeducativa

Hola a tod@s,

Aquí podéis os dejo un enlace donde se puede consultar el anteproyecto de ley orgánica para la reforma educativa y podáis opinar sobre ello. Además os dejo una interpretación desde el blog de soy pública:

 http://www.magisnet.com/pdf/anteproyecto.pdf
http://soypublica.files.wordpress.com/2012/10/lomnce1.pdf

Un saludo

dissabte, 22 de setembre del 2012

Aprovat l'avantprojecte de la nova llei d'educació

Francisco Imbernon parla de l'avantprojecte de la nova llei d'educació. Aquí tenim una altra patata calenta:

divendres, 21 de setembre del 2012

Nuevas actuaciones para el nuevo curso. Asamblea

Hola a tod@s,

Después del parón del verano retomamos las actuaciones de la Coordinadora de Professorat Preocupat.

Se convoca la asamblea para el próximo lunes 24 de septiembre en el segundo patio (13:05h-13:20h) para los de la mañana y para los de la tarde en el único patio que hay (18:15h-18:35h). El lugar de reunión será la sala de profesores del IES Algarb.

Los temas a tratar son:

Decisión de nuevas propuestas para este curso.

Elecciones de representantes para las reuniones de la Coordinadora.

Un saludo


dimecres, 20 de juny del 2012

N'Ana Prades que havia set companya nostra al centre (d'alemany) i que ara treballa a la Comunitat Valenciana ha penjat aixó al seu Facebook:

El Dept. d'Ensanyament (sí, escrit així) ha instruït que els substituts només cobrin les hores lectives (ni guàrdies, ni reunions, ni vigilàncies de pati). Molt bé. Que només facin les hores lectives. Que no corregeixin exàmens, ni aixequin actes de reunions, ni atenguin els pares (les tutories no es cobren tampoc), ni preparin classes... i ja des d'ara demano que es faci una petició perquè els parlamentaris no cobrin cap concepte que no sigui el temps que són al seu escó al Parlament. Si hi estàs d'acord, copia-ho al teu mur. Fins als collons d'aquesta colla!!

dijous, 14 de juny del 2012

Educació a l'aire





Educació a l'aire. Marxa des del parc Marià Villangómez (Cas Serres). Dissabte 16/06/2012. 19:00h (Quedam a les 18:30h al parc)

dimarts, 12 de juny del 2012

Bloquejar el sistema de notes

Notícia que surt al portal 3/24. Si clicau aquí podeu anar a la notícia web que vos penjo a continuació.

Alumnes i professors de l'Escola d'Arquitectura de la UPC volen bloquejar el sistema de notes per impedir les matriculacions del curs que ve

Televisió de Catalunya Actualitzat a les 21:38 h   01/06/2012 Els alumnes i professors de l'Escola Superior d'Arquitectura situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona encapçalen des de fa unes quantes setmanes una sèrie de protestes contra l'augment de taxes, l'acomiadament de professors associats i l'enduriment de la política de beques. Les mobilitzacions, però, han traspassat les parets de les facultats i han anat directament a Sant Cugat, on la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) té una altra escola d'arquitectura. Tots plegats busquen ara el suport de la direcció per actuar conjuntament. També miren d'estendre les protestes a altres carreres de Catalunya.


La vida acadèmica continua amb normalitat durant el dia perquè els alumnes tenen clar que no volen perdre classes. Però des de fa una setmana mantenen ocupat el centre per torns. Volen impedir que es tanquin les actes del curs en el sistema informàtic i frenar així les matriculacions de l'any que ve i, per tant, el cobrament de les taxes. Es tracta, tal com diu l'estudiant Martí Obiols, de "bloquejar el sistema d'una forma intel·ligent". L'objectiu és, segons explica aquest alumne, que el sistema "no torni a arrencar amb normalitat al setembre", tot i que això no vol dir que tant els professors, com els alumnes, facin la seva feina. Els primers dipositarien les notes "per exemple, davant de notari", fins que es fessin oficials, diu Obiols.


Una cinquanta per cent dels estudiants ho han votat en referèndum, i el 83 per cent s'hi ha mostrat a favor. A més, hi van votar a favor una tercera part dels professors per donar-los suport. "Estàvem acostumats que la universitat fos una bassa d'oli i ara hi ha motius perquè es repensin les coses" opina Coque Claret. Aquest professor de la UPC també creu que "si per fer aquest repensat s'ha de fer una messura de pressió com aquesta, em sembla que s'està fent d'una manera molt intel·ligent i civilitzada, i, per tant, no puc estar-hi més d'acord"


Dilluns vinent se celebra una junta a l'Escola i els protestants confien aconseguir el suport de la direcció perquè saben que sense una actuació conjunta de docents, direcció i estudiants serà difícil tirar endavant el bloqueig. Passi el que passi, el rector, Antoni Giró, assegura que garantirà l'avaluació de tots els alumnes. "Aquí hem de tenir en compte el dret dels estudiants que s'han examinat", ha recordat Giró, qui aposta per "separar" els drets individuals dels estudiants "del dret de les decisions que pot tenir un col·lectiu" i que després serà també d'aplicació col·lectiva.


Amb aquests intent de bloquejar les notes, en plena època d'èxamens finals, és potser una de les iniciatives més ben organitzades de les moltes que estan duent a terme els estudiants de les diferents facultats catalanes contra la pujada de les taxes de matriculació que, segons el govern, serà un 66% més car que l'any passat.

La medicina del futur, la medicina de les contradiccions


Sóc estudiant de medicina de la facultat de l’Hospital Clínic i estic molt preocupat perquè crec que els canvis que s’estan produint últimament en el sistema universitari i concretament a la meva facultat estan deteriorant l’ensenyament de la medicina greument. Hi ha varis factors que hi tenen a veure.


En primer lloc, i això és igual per a tots els estudiants universitaris, l’increment del preu de les matrícules, que per a l’any vinent rondaran els 2400 euros (en el cas de medicina). Això, combinat amb un sistema de beques que clarament no s’adapta a les necessitats reals econòmiques de les famílies, pot esdevenir un problema de cara a l’accés universal a l’ensenyament superior, un pilar de qualsevol societat justa.



En segon lloc, i ara em refereixo estrictament a la meva facultat però estic convençut que afecta a altres companys també, la implantació a corre-cuita del nou pla de Bolonya és un factor que agreuja encara més la situació. M’explico: Bolonya és una entelèquia que predica classes reduïdes, fonamentades en el debat, aprenentatge més pràctic, avaluació continuada, etc. Això està molt bé, però la realitat és una altra: classes igualment massificades, avaluacions que en la major part dels casos no han canviat en res respecte a les que es feien en el pla antic i la relació professor alumne segueix essent clarament distant.
Ara bé, per a mi, un dels  majors problemes que ens ha portat el revolucionari pla de Bolonya és la supressió de la segona convocatòria. Abans, els estudiants tenien dues oportunitats reals d’aprovar una assignatura (amb un preu de matrícula inferior) i ara no. Per què això? De fet, és una norma raonable, això si, dintre de la lògica del pla de Bolonya: si un alumne mitjançant una avaluació continuada té múltiples oportunitats per demostrar el grau d’assoliment del seu coneixement, es pot assumir que una persona que no aprova l’assignatura és perquè no ha tingut constància durant el semestre i no ha aprofitat les nombroses ocasions que el sistema li ha brindat per a superar-la. Sona lògic, no? Ara bé, en el món real la continuada no existeix. Llavors què passa amb el dret dels estudiants a disposar de més d’una oportunitat per mostrar els seus coneixements? Ara mateix, si pel motiu que sigui, mort d’un familiar per exemple, l’alumne no pot assistir a l’examen final (actualment proves de síntesi) ja no té dret a cap més examen. Bé, seria deshonest afirmar que no existeix una segona oportunitat per aprovar una assignatura. Cal comentar que s’ha implantat un sistema de “repesques pal·liatives” què a nivell de la facultat de medicina-clínic són un desastre de dimensions insospitades.
Llavors què ha de fer? Pagar la matrícula de l’any següent amb un sobrepreu (que abans tampoc existia) perquè se suposa que és un mandrós, irresponsable i inconstant. Aquesta situació, des del meu punt de vista precària, genera una por constant i una angoixa important en l’estudiant.

En tercer lloc, vull referir-me a una modificació que afecta en concret als estudiants de medicina del Clínic també. Resulta que amb la implantació del grau en medicina es volen incorporar al sisè curs, amb molt bona voluntat tot sigui dit, tres noves assignatures: una estada clínica tutelada (popularment anomenada “rotatori”), el treball de fi de grau i farmacologia clínica. Insisteixo que em sembla que són complements formatius necessaris i molt positius, ara bé, la forma com s’implantaran és qüestionable.
La opció per la que s’ha optat és repartir les 3 assignatures que ocupaven aquest espai del sisè curs entre els cursos anteriors. El sorprenent resultat és, doncs, un quart curs amb dues assignatures extres afegides a les ja presents en l’antic pla de llicenciatura i una extra a 5è. Cal dir que la càrrega d’estudi d’un estudiant de llicenciatura de 4t curs ja era fins al moment igual d’extraordinària que la de qualsevol altre curs. Així doncs, com hem d’assolir els estudiants el nivell d’aquesta nova dimensió d’exigència que se’ns presenta?  Un s’esperaria algun tipus d’adaptació dels continguts, dels mètodes d’avaluació, etc. Doncs no! Per sorpresa meva, la única modificació que s’ha produït en el pla docent d’aquestes assignatures és el nombre de crèdits ECTS que valen, a la baixa. I això perquè? Perquè s’ha reduït el temari? Les classes? Les pràctiques? I ara! No, ha estat senzillament per tal que el còmput total de la suma de crèdits del curs segueixi essent 60. Visca els malabarismes aritmètics! Ah, si, perdó. Hi ha hagut una altra modificació: acabem el curs dues setmanes més tard, el 5 de juliol.

Ja acabant i com a reflexió final, vull relacionar aquestes modificacions “tècniques” amb la meva preocupació personal: la perillosa selecció indirecta del perfil de l’estudiant i futur metge que aquests representen. Visualitzem el còctel: increment dels preus de les matrícules, reducció de les beques, increment de la càrrega acadèmica, disminució de les oportunitats d’aprovar degut a una avaluació continuada molt insuficient i una segona convocatòria inexistent. Déu n’hi do, no?
En aquest context, la meva pregunta és la següent: una formació com la que acabo d’exposar és l’adequada per a un futur metge? Com hauria de ser un “bon metge”? Simpàtic? Molt científic? Comprensiu? Competitiu? Afable? Eficient? Un exemple de salut? Bé, jo sóc dels que pensa que la medicina és una professió molt humana, fins i tot més que científica m’atreviria a dir. Dit això, repeteixo la pregunta: m’estan formant en aquests valors/coneixements? La resposta és clara, NO.
Simplement aplicant la lògica a partir dels canvis mencionats anteriorment descriuré el prototip del futur estudiant de medicina.

  • Noi o noia provinent d’una família econòmicament benestant que pugui afrontar les despeses no només de la matrícula (que ja serà prou elevada a partir de l’any vinent), sinó també de la seva manutenció per la impossibilitat de mantenir qualsevol tipus d’activitat laboral alhora que la acadèmica. Són nombrosos els companys que treballen entre setmana o els caps de setmana, però sobretot a l’estiu. Cal dir que amb els nou pla d’estudis la estrangulació acadèmica de l’estudiant ens privarà fins i tot de treballar a l’estiu pel fet d’acabar els exàmens ja entrat  el mes de juliol.
  • Noi o noia que no pot tenir interessos alternatius a la medicina. Actualment, qui més qui menys, dedica part del seu temps a activitats com l’estudi d’idiomes estrangers, activitats lúdiques, esportives, solidàries, culturals, etc. Un gran professor a primer en una classe ens va fer un comentari que em va impressionar positivament. Va dir alguna cosa com: “Aquest estiu treballeu de dependents/es de botigues, busqueu-vos alguna feina de contacte amb la gent, apreneu a ser simpàtics”. Crec que aquesta és l’actitud. Una persona que se la obliga a preocupar-se i fins i tot a angoixar-se pels seus estudis és molt propensa de caure en una actitud individualista i de ment tancada.

Per tant, la meva pregunta final és: com un estudiant que s’ha passat 6 anys tancat en una biblioteca, que té un passat familiar i socioeconòmic favorable i uns interessos de forma voluntària o forçada molt limitats i centrats en la medicina pot ser competent en una professió que va dirigida a donar servei a uns usuaris del sistema sanitari que cal recordar que són majoritàriament gent desfavorida, sovint amb contextos familiars i socioeconòmics totalment extraordinaris? Resumint, com una formació elitista, de ment tancada i purament científica pot preparar-nos per a un món divers, ple de sentiments i humanisme?

El més fort de tot plegat és que això és directament conseqüència d’un pla que pretenia millorar la qualitat del nostre sistema universitari.
Enviat per Sena

divendres, 8 de juny del 2012

Jornada de portes obertes a l'IES Algarb


CONVOCATÒRIA JORNADA DE PORTES OBERTES IES ALGARB

            El col·lectiu de professorat preocupat de l’Institut d’educació secundària Algarb organitzarà una jornada de portes obertes el proper dissabte dia 09 de juny a les 11.00 hores al mateix centre.

L’objectiu de la jornada es posar en coneixement dels pares les repercussions que tindran les mesures d’ajust aplicades pel Govern Balear en l’ensenyament dels alumnes del nostre institut el proper curs acadèmic, i com poden arribar a afectar a la qualitat educativa.

L’APIMA de l’IES Algarb s’adhereix a la jornada i fa seva la convocatòria, informant a tots els pares d’alumnes de l’Institut, i prega l’assistència i participació en la jornada.

dimarts, 5 de juny del 2012

Cop d’estat al Consell Escolar

Aquest divendres el Govern Balear presidit per en Bauzà aprovava  un Decret de mesures urgents per reduir el dèficit del sector públic de les Illes Balears.  Aquest decret
Estableix un conjunt de mesures que representen un empitjorament de les condicions laborals dels empleats públiques de les nostres illes. En el cas de l’ensenyament públic les mesures adoptades, juntament amb altres en marxa (augment de les ràtios, no cobrir baixes inferiors a un mes, disminució de despeses de funcionament dels centres, eliminació o reducció dràstica de programes que beneficien l’alumnat amb més dificultats,..) suposen un deteriorament de la qualitat de l’escola pública.

Entre les disposicions del decret figura el cessament de tots els membres del Consell Escolar de les Illes Balears, la seua remodelació i el nomenament dels membres d’una comissió per elaborar un nou reglament del Consell Escolar. Aquestes disposicions s’han adoptat sense cap consulta ni informació als seus integrants, i representen un cop d’estat contra la comunitat educativa representada al Consell Escolar i la seva mutilació.

Amb l’excusa de l’estalvi d’uns poc euros (algunes fonts parlen de menys de 3000  euros anuals) es prenen 2 mesures per tal de tenir un Consell Escolar balear que no pugui ser una veu crítica a les polítiques de la Conselleria d’Educació. Aquestes mesures són:
1) La remodelació i els seus efectes pràctics:
- S’ha reduït el pes dels representants  de la comunitat educativa, especialment els representants del professorat, passant d’un 34%   a poc més d’un 30%. Per contra la representació política (nomenats per les administracions balear, insulars o locals) augmenten la seua representació (passen d’un 32% a un 36%).
- La remodelació suposarà que els representants que han estat crítics amb les polítiques de la Conselleria d’Educació actual passaran ser el 38 % del CEIB a un 33,3 % amb el Decret del president Bauzà d’1 de juny. Per contra els sectors que han donat suport a les polítiques de la Conselleria d’en Rafel Bosch eren abans el 52% i ara seran el 58%.
- Sindicats com l’STEI-i, UGT i CCOO perdran la meitat de la seua representació al Consell Escolar; per contra ANPE i USO no perdran cap i les patronals passaran de 4 a 3 representants. La COAPA (confederació de pares i mares molt majoritària a la pública) passarà de 5 a 3 representants, mentre les 2 confederacions de pares i mares de caire conservador no en perdran cap.

2) Per altra ban aquest mateix Decret ordena la creació d’una comissió per elaborar  un nou reglament del Consell Escolar i determina la seua composició, obviant “l’autonomia necessària per tal de garantir la seva objectivitat i independència.” Estic plenament convençut  que el nou reglament donarà més facilitats a la Conselleria i augmentarà les facultats del president en detriment del Ple.

Aquestes mesures suposen que via d’un Decret de Presidència es modifica una Llei aprovada pel Parlament i que es modificarà un reglament d’un òrgan consultiu que havia estat aprovat amb un amplíssim consens en temps del conseller Fiol.

Les disposicions aprovades, tant pel fons com per les formes, representen actituds antidemocràtiques i (no ho oblidem) una venjança perquè el Ple del CEIB demanà la retirada de la lliure elecció de llengua en la nova ordre d’escolarització. Sembla que el govern Bauzà és incapaç d’admetre les crítiques a les seues polítiques. Doncs bé, crec que la comunitat educativa està mostrant que no les accepta; moviments con el de la Coordinadora de professorat preocupat d’Eivissa, el del Docents associats de Formentera, la plataforma Crida de Mallorca, el moviment del Preocupats per l’ensenyament a Menorca, l’Assemblea de mestres i professors en català a totes les Illes, les manifestacions de nombroses claustres, consell escolars, Amipes, direccions de centres, amb el suport de les organitzacions representatives del món educatiu,
estem disposats a lluitar contra aquestes polítiques regressives i a defensar un ensenyament públic, de qualitat, arrelat a la terra i integrador.

Edelmiro Fernández
(Representant de l’STEI-i a la Comissió Permanent del Consell Escolar de les Illes Balears)
Telèfon: 636272831

dimecres, 30 de maig del 2012

Competencia Social y Ciudadana

"Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la vida." 
Pitágoras.

dimarts, 29 de maig del 2012

Respuesta de un funcionario de carrera

*Al INDIVIDUO LLAMADO ANTONIO BETETA*

Con sorpresa, estupor y fuera de mi jornada laboral leo sus declaraciones acerca de los funcionarios y, como le veo muy crecidito, he decidido responderle del mismo modo y comienzo diciéndole que es usted un “mal nacido”, y ahora me explico... Mi nombre es Agustín González, soy funcionario de carrera desde hace 32 años y presto mis servicios en el Ayuntamiento de
Arganda del Rey. A día de hoy mi salario neto está en torno a 1150 euros mensuales gracias a que cobro 10 trienios a 13,47 euros brutos cada uno, es decir, que si quitamos los 134,70 de antigüedad me queda un sueldo pelado de 1000 euros. Desempeño las funciones que me han sido encomendadas en función de mi categoría (antes grupo E, ahora AP) con la mayor diligencia que mi corto conocimiento me da. Trabajo desde las 8,30 h. hasta las 17,30, disponiendo de una hora para comer. También tengo establecido un tiempo para el desayuno dentro de mi jornada de trabajo que aprovecho, aunque no en su integridad, para tomarme un cafelito y un bollo. ¿Sabe por qué? Pues porque es mi derecho. Eso sí, si alguien precisa de mis servicios durante ese tiempo de desayuno, dejo aparcado el cafelito y atiendo el requerimiento sin hacer un mal gesto, porque me considero un profesional íntegro. Yo no leo el periódico en mi puesto de trabajo, pero para su desconsuelo le diré que sí lo leo cuando llego a casa, con ello aprendo a conocer a individuos como Usted y me entero de lo que pasa por el mundo. Yo dedico
8 ó 10 minutos de los del desayuno a tomarme el cafelito, en lugar de la media hora que me corresponde. Yo no considero que esté de más en mi puesto de trabajo, ya que soy yo solo para un centro educativo de 24 aulas en el que tengo que encargarme de la apertura y cierre de instalaciones, ejercer la discreta vigilancia, atender y dirigir a las personas que pasan por el
Centro, efectuar las operaciones de mantenimiento simple y comunicar con diligencia aquellas que no pueda reparar, controlar el buen funcionamiento de la calefacción, trasladar mobiliario, mantener la limpieza de un recinto de 6000 ó 7000 metros cuadrados. Yo no creo que gane mucho... y al salario arriba indicado le remito.

Yo no me creo que viva bien y si es así es porque en su momento me supe administrar. Yo no soy feliz en mi trabajo, asisto a él por imperativo legal y porque el salario a fin de mes es el que me hace feliz cuando me lo gasto en lo que me da la gana. Finalmente, en mi modesta opinión, yo no creo que sobren funcionarios. Ahora bien, si lo que Vd. entiende por funcionarios no son personas como yo, sino individuos puestos a dedo como Vd., o como sus amiguitos del alma a los que instalan cómodamente en un despacho en el que no se sabe a que se dedican, con unos sueldos 4 veces superiores al mío, con dietas, con teléfono pagado por la empresa (yo cuando tengo que establecer una comunicación urgente lo hago con mi teléfono privado y si me tengo que desplazar lo hago con mi coche sin cobrar nada a cambio). Sus salarios también van incluidos en la nómina del funcionariado y son los que elevan las cifras.

Pertenecen por tanto al presupuesto, que no al cuerpo, una pléyade de políticos inútiles como Vd., de enchufados y parientes puestos a dedo por Vd. y gentuza como Vd., de militantes del partido colocados en las empresas públicas sin pasar por oposición ni por prueba de aptitud, sino simplemente por el hecho de ser amigos de Vd. y de personajillos como Vd.... entonces estoy de acuerdo en que sobran funcionarios empezando por Vd. y su maestra de ceremonias, la Sra. Aguirre, que fue a la escuela en la que aprendió Vd. a ensuciar la imagen de los honrados funcionarios a los que año tras año nos vienen vilipendiando y reduciendo o congelando el salario hasta habernos hecho casi imposible sobrevivir. Sobran Eurodiputados. Sobran Ministerios sin funciones, sobran Secretarios, Subsecretarios. Sobran Consejerías, Sobra el Senado y la mayor parte del Congreso. Sobran Diputaciones. Sobran Concejales con dedicación exclusiva y con las mismas prerrogativas y los mismos sueldos que si fuesen Ministros. Sobran Coordinadores, Asesores y Amiguitos del alma. Sobran ladrones que dilapidan el dinero de los administrados o simplemente se lo llevan a su cuenta de Belice, Suiza o Las Caimán. Sobran Gurtels, Emersas, Brugales, Campeones, ERE’s. Sobra su condescendencia con los ladrones que evaden impuestos concediéndoles amnistías fiscales. Sobra su permisividad con los Aliertas, Botines, González, etc. a la hora de facilitarles las jubilaciones anticipadas a cuenta del contribuyente, o a la hora de regalarles nuestro dinero por su mala gestión. Sobran enchufados sin capacidad para desempeñar labores que finalmente tenemos que realizar los “FUNCIONARIOS DE VERDAD”. Sobran dietas, sobran coches oficiales, sobran los guardaespaldas para empleados de telefónica, sobran los sueldos vitalicios de los expresidentes y los de los exministros. Sobran los cuadros de los Presidentes del Congreso. Sobran pelotas de goma para asesinar al pueblo. Sobran las fiestas taurinas, las fallas, la Semana Santa y la Iglesia en general. Sobran gentuza como Vds. que lo único que son es una lacra para este país, que llaman España.

Por el contrario no solo creo que no sobran, sino que faltan Médicos, Profesores, Inspectores de Hacienda y de Trabajo, buenos administrativos para agilizar la atención a los ciudadanos, faltan barrenderos, faltan jardineros y falta un mínimo de vergüenza en individuos como Vd.

Por todo ello, no puedo ni voy a permitir que un mequetrefe impresentable como usted ponga en duda mi honradez profesional demostrada a lo largo de 32 años con gobiernos del Partido Comunista, Izquierda Unida, Partido Popular y Partido Socialista, cuando la de ustedes está en entredicho en tanto que lo resuelvan los tribunales correspondientes.
  
EL SR. BETETA HA DICHO ANTE LA PRENSA QUE "LOS FUNCIONARIOS SE HAN DE MENTALIZAR QUE SE LES ACABÓ EL CAFELITO Y EL PERIÓDICO..." EN RELACIÓN CON LA PROLONGACIÓN DE JORNADA...

ESTE ES SU PERFIL:

D. ANTONIO GERMÁN BETETA BARREDA.
Nacido en Madrid el 28 de mayo de 1955. Abogado y Asesor de Empresas. Casado, con un hijo.

Estudios: Licenciado en Derecho por la Universidad de Deusto.

Experiencia profesional:

  1.  Diputado en la Asamblea de Madrid desde 1983 a 2000;
  2.  Desde el 2003 hasta junio de 2008. Portavoz del Grupo Parlamentario Popular en la Asamblea de Madrid.
  3.  Senador por la Comunidad de Madrid (2003 a junio de 2008).
  4.  Consejero de Hacienda de la Comunidad de Madrid (1995 a 2000).
  5.  Secretario General de Política Fiscal Territorial y Comunitaria del Ministerio de Hacienda (2000-2003).
  6.  Consejero de Economía y Hacienda de la Comunidad de Madrid (2008-2011).
  7.  Desde 2011 Consejero de Transportes e Infraestructuras de la Comunidad de Madrid.
  8.  Actualmente Secretario de Estado de Administraciones Públicas, con el Gobierno RAJOY.
  9.  Lleva cobrando del Estado durante toda su vida.
10. Vida profesional privada: cero.
11. Oposiciones al Estado: cero.

AQUÍ TENEÍS A ESTE FENÓMENO
 

FP de pagament

Ara a Catalunya i després?

divendres, 25 de maig del 2012

Alguien que habla bien de nosotros

Una siesta de doce años”      Carles Capdevila / Periodista.

Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a casa. Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.

Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me pega o Mi hijo se droga. Los niños de entre dos y doce años no tienen quien les escriba.

Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años.

Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra, allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres que sobreprotege a los pequeños y abandona los adolescentes nadie los podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han intentado siquiera. Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema. Pido perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y, sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien de ellos. Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes, como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista esta semana).

Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea ‘fracaso’ y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el concepto ‘problema’, y que ‘maestro’ suela compartir titular con ‘huelga’.

La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy callado, por si acaso. Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos? Por esto me duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son, los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawái están encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando herramientas nuevas, métodos más adecuados.

Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad. ¿Os imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas, en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes no confía? Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que aprenderán de él.

Carles Capdevila / Periodista.


Els pares van obrint els ulls

Ahir al Quartó de Portmany varen tenir jornada de portes obertes. Varen passar el video de la Plataforma als pares i després els varen ficar dins una aula d'ESO i una de Batxiller i els varen fer seure com si fossin alumnes, amb la distribució que es té prevista per l'any  que ve. Quan els pares varen veure com quedarien varen quedar espantats. Varen dir que ells en 10 minuts s'havien agobiat i que si els seus fills hi havien d'estar 6 hores es moririen. Esper que la nostra jornada vagi igual de bé.

dijous, 24 de maig del 2012

Asesores gubernamentales

Para que veáis que en unos sitios recortan y en otros todo lo contrario...

Carta de l'Institut d'Estudis Eivissencs

SITUACIÓ DE L'ESCOLA PÚBLICA

L’Institut d’Estudis Eivissencs es veu obligat a expressar la seva preocupació per la situació de l’escola pública a les nostres illes davant les retallades patides enguany i previstes per al curs que ve.
En uns moments de crisi, on tota l’energia dels nostres governants hauria d’anar cap a la resolució dels problemes reals de la població, cap a la reflexió sobre la gestió que s’ha fet i es fa dels sous públics, cap a la priorització en educació perquè només una educació de qualitat pot garantir la superació de la crisi i un futur digne per a les noves generacions, els governs actuals es dediquen a crear nous problemes i a destruir fites educatives i socials que entre tots hem tardat anys en assolir.
L’educació és la base d’una societat pròspera, democràtica i cohesionada socialment. Si no tenim clar això, ho perdrem tot.
No hi pot haver una educació de qualitat amb menys professors, amb quaranta alumnes dins una aula, sense cobrir les baixes del professorat o sense personal de suport per als alumnes amb necessitats educatives. I, a més, aquests moments de retallades és impensable que es pugui disposar de més professorat per atendre una segona línia en castellà.
No és cert que l’única manera de sortir de la crisi sigui retallant serveis públics i encara menys en educació. L’educació no és cap problema, és la solució.
L’Institut d’Estudis Eivissencs encoratja la societat eivissenca i formenterera, mestres i professors, pares i mares, a implicar-se en l’enèrgica defensa de l’educació pública.
Està en joc el futur dels nostres fills i de les nostres filles.

Susanna Planells, Informació i Relacions de l'IEE

dimecres, 23 de maig del 2012

Otra más sobre los recortes

Os dejo más información sobre los recortes en educación de la sección "Zona Crítica" de la página "el diario.es" y que además de educación trata muchos otros puntos interesantes. Podéis consultar la página en la barra de la derecha en "pàgines interessants"


dimarts, 22 de maig del 2012

Página sobre educación pública

Os dejo una muestra de un blog muy interesante sobre la defensa de la educación pública en la que aparece una carta de un profesor de bachillerato canadiense a sus alumnos.
Como podéis ver en todos los países "cuecen habas". No sólo en el nuestro. Es hora de decir "basta ya".
La página la podéis consultar desde la barra de la izquierda de este blog, en el apartado "blocs d'educació". Es realmente interesante y tiene a su vez muchos enlaces a otras páginas y blogs de educación. 

dilluns, 21 de maig del 2012

Acord de la assemblea d'avui dilluns 21/05/2012

Després d'informar de les diferents propostes (que estan penjades en aquest bloc) s'ha decidit fer una activitat coincidint amb el "dia de lluita" de demà dimarts 22/05/2012.

L'activitat escollida és fer clase vestits de dol i fer una concentració amb cassolada al final de la jornada escolar de matí i que es prolongarà fins a l'inici de la jornada escolar de tarda.

diumenge, 20 de maig del 2012

Procedimiento por falta leve a un maestro en CLM

Mirad lo que le ha ocurrido a un profesor en Castilla-La Mancha... ¿alguien lo entiende?
Esperemos que en Baleares no pase lo mismo... aunque nunca se sabe.

'El Roto'...en blanc i negre

Us deixe l'enllaç a la secció de 'El Roto': 'aquí los verdugos, aquí las víctimas' del diari 'El País' d'avui.


dissabte, 19 de maig del 2012

Convocatòria assemblea

    Convocatòria d'assemblea per al primer esplai de dilluns, 21/5/2012 en la sala de profes amb el següent ordre del dia:
  1. Informació de la reunió de dijous passat entre centres:
    1. Creació de la coordinadora de professorat preocupat (CPP) amb directrius redactades (pàg 1, pàg 2)
    2. Hi ha un blog (http://professoratpreocupat.blogspot.com.es/) i una adreça (professoratpreocupat@gmail.com) per subscriure's a l'enviament d'informació
    3. Propostes d'accions:
      1. Cada dimecres, al final de les classes, casserolada.
      2. Els divendres, dur camisetes verdes de l'embut (3 euros/camiseta, comandes fetes per Teresa Navarro),
      3. A L'Isidor Macabich es vestiran de dol els dilluns i dimarts de cada setmana,
      4. Al BlancaDona fan jornades de portes obertes per informar als pares els dissabtes,
      5. Es vol redactar manifest en idiomes per entregar als turistes a l'arribada dels aeroports.
  2. Recollida de propostes per a la nova reunió de la CPP, el dilluns 21/5/2012 a la 19:00 a Sa Colomina:
    1. Carta per enviar als pares (esborrany), 
    2. Definir un dia fix per a assemblees
    3. Anomenar un/a secretari/a de l'assemblea

Posau les vostres propostes com a comentaris a continuació.

divendres, 18 de maig del 2012

Carta als pares

Benvolguts pares:
  Com ja hauran vist als mitjans de comunicació, el Govern Balear està preparant tota una sèrie de retallades en el sistema educatiu per al cursos següents. Les informacions que ens arriben sobre el tema, tan oficialment como extraoficial, ens preocupen profundament perque, a part de la reducció dels nostres drets laborals que estam patint des de fa un temps, les mesures previstes provocaran un DETERIORAMENT GRAVISSIM DE LA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC que reben els seus fills i que nosaltres consideram IMPORTANTÍSSIM. Estam convinçuts que aquestes retallades produiran uns perjudicis tan grans que s'està donant una reacció sense precedents des d'abans de la transició democràtica
entre la major part del professorat.

  La intenció dels professors que subscribim aquest missatge és mostrar al govern que s'equivoca i que hi ha alternatives i ens estam organitzant amb la resta de centres educatius de les illes per deixar clar que ens esforçarem per mantenir una educació pública de qualitat. Tenim previstes tota una sèrie d'accions per aplicar gradualment en espera de que el problema se solucioni. En principi intentarem que això afecti el mínim possible l'educació integral dels seus fills, principal objectiu de la nostra feina. Però NECESSITAM LA COL·LABORACIÓ DE VOSTÉS per fer entendre al govern, quan abans millor, que hi ha molta gent en contra d'aquestes mesures, no sols els professors.


  Per això,com a primera mesura, els convocam dia 9 de juny a les 11h a una jornada de portes obertes al nostre centre. La jornada començarà amb la lectura del manifest que s'ha redactat en contra d'aquestes mesures on s'explica, punt per punt, els efectes negatius que provocaran, com per exemple augment de la conflictivitat a les aules, reducció de l'atenció individualitzada i del suport als alumnes, menor disponibilitat d'atenció a pares i a seguiment a alumnes amb majors dificultats,...

  Després de la lectura del manifest, es realitzaran diferents activitats per tal de que puguin veure de primera mà com afectaran als seus fills els canvis prevists per al curs que ve.


 Poden consultar el manifest complet a la pàgina web https://sites.google.com/a/iesalgarb.es/serveis/home/recursos/retallseducacio, així com la llista d'accions proposades fins el moment (ordenades en previsió d'aplicació). Els animam a participar activament en la defensa d'un dels bens més preuats que compartim, els seus fills.

dimecres, 16 de maig del 2012

La situació de l'educació...

Bon dia!! El primer de tot...
     
Si penseu que totes les eines per fer aportacions són bones, esperem considereu que aquest blog sigui útil i ens ajudi a arribar a acords de què fer com a assemblea de professors davant la situació que s'està plantejant...

Esperem la vostra participació!