dimecres, 20 de juny del 2012

N'Ana Prades que havia set companya nostra al centre (d'alemany) i que ara treballa a la Comunitat Valenciana ha penjat aixó al seu Facebook:

El Dept. d'Ensanyament (sí, escrit així) ha instruït que els substituts només cobrin les hores lectives (ni guàrdies, ni reunions, ni vigilàncies de pati). Molt bé. Que només facin les hores lectives. Que no corregeixin exàmens, ni aixequin actes de reunions, ni atenguin els pares (les tutories no es cobren tampoc), ni preparin classes... i ja des d'ara demano que es faci una petició perquè els parlamentaris no cobrin cap concepte que no sigui el temps que són al seu escó al Parlament. Si hi estàs d'acord, copia-ho al teu mur. Fins als collons d'aquesta colla!!

dijous, 14 de juny del 2012

Educació a l'aire





Educació a l'aire. Marxa des del parc Marià Villangómez (Cas Serres). Dissabte 16/06/2012. 19:00h (Quedam a les 18:30h al parc)

dimarts, 12 de juny del 2012

Bloquejar el sistema de notes

Notícia que surt al portal 3/24. Si clicau aquí podeu anar a la notícia web que vos penjo a continuació.

Alumnes i professors de l'Escola d'Arquitectura de la UPC volen bloquejar el sistema de notes per impedir les matriculacions del curs que ve

Televisió de Catalunya Actualitzat a les 21:38 h   01/06/2012 Els alumnes i professors de l'Escola Superior d'Arquitectura situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona encapçalen des de fa unes quantes setmanes una sèrie de protestes contra l'augment de taxes, l'acomiadament de professors associats i l'enduriment de la política de beques. Les mobilitzacions, però, han traspassat les parets de les facultats i han anat directament a Sant Cugat, on la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) té una altra escola d'arquitectura. Tots plegats busquen ara el suport de la direcció per actuar conjuntament. També miren d'estendre les protestes a altres carreres de Catalunya.


La vida acadèmica continua amb normalitat durant el dia perquè els alumnes tenen clar que no volen perdre classes. Però des de fa una setmana mantenen ocupat el centre per torns. Volen impedir que es tanquin les actes del curs en el sistema informàtic i frenar així les matriculacions de l'any que ve i, per tant, el cobrament de les taxes. Es tracta, tal com diu l'estudiant Martí Obiols, de "bloquejar el sistema d'una forma intel·ligent". L'objectiu és, segons explica aquest alumne, que el sistema "no torni a arrencar amb normalitat al setembre", tot i que això no vol dir que tant els professors, com els alumnes, facin la seva feina. Els primers dipositarien les notes "per exemple, davant de notari", fins que es fessin oficials, diu Obiols.


Una cinquanta per cent dels estudiants ho han votat en referèndum, i el 83 per cent s'hi ha mostrat a favor. A més, hi van votar a favor una tercera part dels professors per donar-los suport. "Estàvem acostumats que la universitat fos una bassa d'oli i ara hi ha motius perquè es repensin les coses" opina Coque Claret. Aquest professor de la UPC també creu que "si per fer aquest repensat s'ha de fer una messura de pressió com aquesta, em sembla que s'està fent d'una manera molt intel·ligent i civilitzada, i, per tant, no puc estar-hi més d'acord"


Dilluns vinent se celebra una junta a l'Escola i els protestants confien aconseguir el suport de la direcció perquè saben que sense una actuació conjunta de docents, direcció i estudiants serà difícil tirar endavant el bloqueig. Passi el que passi, el rector, Antoni Giró, assegura que garantirà l'avaluació de tots els alumnes. "Aquí hem de tenir en compte el dret dels estudiants que s'han examinat", ha recordat Giró, qui aposta per "separar" els drets individuals dels estudiants "del dret de les decisions que pot tenir un col·lectiu" i que després serà també d'aplicació col·lectiva.


Amb aquests intent de bloquejar les notes, en plena època d'èxamens finals, és potser una de les iniciatives més ben organitzades de les moltes que estan duent a terme els estudiants de les diferents facultats catalanes contra la pujada de les taxes de matriculació que, segons el govern, serà un 66% més car que l'any passat.

La medicina del futur, la medicina de les contradiccions


Sóc estudiant de medicina de la facultat de l’Hospital Clínic i estic molt preocupat perquè crec que els canvis que s’estan produint últimament en el sistema universitari i concretament a la meva facultat estan deteriorant l’ensenyament de la medicina greument. Hi ha varis factors que hi tenen a veure.


En primer lloc, i això és igual per a tots els estudiants universitaris, l’increment del preu de les matrícules, que per a l’any vinent rondaran els 2400 euros (en el cas de medicina). Això, combinat amb un sistema de beques que clarament no s’adapta a les necessitats reals econòmiques de les famílies, pot esdevenir un problema de cara a l’accés universal a l’ensenyament superior, un pilar de qualsevol societat justa.



En segon lloc, i ara em refereixo estrictament a la meva facultat però estic convençut que afecta a altres companys també, la implantació a corre-cuita del nou pla de Bolonya és un factor que agreuja encara més la situació. M’explico: Bolonya és una entelèquia que predica classes reduïdes, fonamentades en el debat, aprenentatge més pràctic, avaluació continuada, etc. Això està molt bé, però la realitat és una altra: classes igualment massificades, avaluacions que en la major part dels casos no han canviat en res respecte a les que es feien en el pla antic i la relació professor alumne segueix essent clarament distant.
Ara bé, per a mi, un dels  majors problemes que ens ha portat el revolucionari pla de Bolonya és la supressió de la segona convocatòria. Abans, els estudiants tenien dues oportunitats reals d’aprovar una assignatura (amb un preu de matrícula inferior) i ara no. Per què això? De fet, és una norma raonable, això si, dintre de la lògica del pla de Bolonya: si un alumne mitjançant una avaluació continuada té múltiples oportunitats per demostrar el grau d’assoliment del seu coneixement, es pot assumir que una persona que no aprova l’assignatura és perquè no ha tingut constància durant el semestre i no ha aprofitat les nombroses ocasions que el sistema li ha brindat per a superar-la. Sona lògic, no? Ara bé, en el món real la continuada no existeix. Llavors què passa amb el dret dels estudiants a disposar de més d’una oportunitat per mostrar els seus coneixements? Ara mateix, si pel motiu que sigui, mort d’un familiar per exemple, l’alumne no pot assistir a l’examen final (actualment proves de síntesi) ja no té dret a cap més examen. Bé, seria deshonest afirmar que no existeix una segona oportunitat per aprovar una assignatura. Cal comentar que s’ha implantat un sistema de “repesques pal·liatives” què a nivell de la facultat de medicina-clínic són un desastre de dimensions insospitades.
Llavors què ha de fer? Pagar la matrícula de l’any següent amb un sobrepreu (que abans tampoc existia) perquè se suposa que és un mandrós, irresponsable i inconstant. Aquesta situació, des del meu punt de vista precària, genera una por constant i una angoixa important en l’estudiant.

En tercer lloc, vull referir-me a una modificació que afecta en concret als estudiants de medicina del Clínic també. Resulta que amb la implantació del grau en medicina es volen incorporar al sisè curs, amb molt bona voluntat tot sigui dit, tres noves assignatures: una estada clínica tutelada (popularment anomenada “rotatori”), el treball de fi de grau i farmacologia clínica. Insisteixo que em sembla que són complements formatius necessaris i molt positius, ara bé, la forma com s’implantaran és qüestionable.
La opció per la que s’ha optat és repartir les 3 assignatures que ocupaven aquest espai del sisè curs entre els cursos anteriors. El sorprenent resultat és, doncs, un quart curs amb dues assignatures extres afegides a les ja presents en l’antic pla de llicenciatura i una extra a 5è. Cal dir que la càrrega d’estudi d’un estudiant de llicenciatura de 4t curs ja era fins al moment igual d’extraordinària que la de qualsevol altre curs. Així doncs, com hem d’assolir els estudiants el nivell d’aquesta nova dimensió d’exigència que se’ns presenta?  Un s’esperaria algun tipus d’adaptació dels continguts, dels mètodes d’avaluació, etc. Doncs no! Per sorpresa meva, la única modificació que s’ha produït en el pla docent d’aquestes assignatures és el nombre de crèdits ECTS que valen, a la baixa. I això perquè? Perquè s’ha reduït el temari? Les classes? Les pràctiques? I ara! No, ha estat senzillament per tal que el còmput total de la suma de crèdits del curs segueixi essent 60. Visca els malabarismes aritmètics! Ah, si, perdó. Hi ha hagut una altra modificació: acabem el curs dues setmanes més tard, el 5 de juliol.

Ja acabant i com a reflexió final, vull relacionar aquestes modificacions “tècniques” amb la meva preocupació personal: la perillosa selecció indirecta del perfil de l’estudiant i futur metge que aquests representen. Visualitzem el còctel: increment dels preus de les matrícules, reducció de les beques, increment de la càrrega acadèmica, disminució de les oportunitats d’aprovar degut a una avaluació continuada molt insuficient i una segona convocatòria inexistent. Déu n’hi do, no?
En aquest context, la meva pregunta és la següent: una formació com la que acabo d’exposar és l’adequada per a un futur metge? Com hauria de ser un “bon metge”? Simpàtic? Molt científic? Comprensiu? Competitiu? Afable? Eficient? Un exemple de salut? Bé, jo sóc dels que pensa que la medicina és una professió molt humana, fins i tot més que científica m’atreviria a dir. Dit això, repeteixo la pregunta: m’estan formant en aquests valors/coneixements? La resposta és clara, NO.
Simplement aplicant la lògica a partir dels canvis mencionats anteriorment descriuré el prototip del futur estudiant de medicina.

  • Noi o noia provinent d’una família econòmicament benestant que pugui afrontar les despeses no només de la matrícula (que ja serà prou elevada a partir de l’any vinent), sinó també de la seva manutenció per la impossibilitat de mantenir qualsevol tipus d’activitat laboral alhora que la acadèmica. Són nombrosos els companys que treballen entre setmana o els caps de setmana, però sobretot a l’estiu. Cal dir que amb els nou pla d’estudis la estrangulació acadèmica de l’estudiant ens privarà fins i tot de treballar a l’estiu pel fet d’acabar els exàmens ja entrat  el mes de juliol.
  • Noi o noia que no pot tenir interessos alternatius a la medicina. Actualment, qui més qui menys, dedica part del seu temps a activitats com l’estudi d’idiomes estrangers, activitats lúdiques, esportives, solidàries, culturals, etc. Un gran professor a primer en una classe ens va fer un comentari que em va impressionar positivament. Va dir alguna cosa com: “Aquest estiu treballeu de dependents/es de botigues, busqueu-vos alguna feina de contacte amb la gent, apreneu a ser simpàtics”. Crec que aquesta és l’actitud. Una persona que se la obliga a preocupar-se i fins i tot a angoixar-se pels seus estudis és molt propensa de caure en una actitud individualista i de ment tancada.

Per tant, la meva pregunta final és: com un estudiant que s’ha passat 6 anys tancat en una biblioteca, que té un passat familiar i socioeconòmic favorable i uns interessos de forma voluntària o forçada molt limitats i centrats en la medicina pot ser competent en una professió que va dirigida a donar servei a uns usuaris del sistema sanitari que cal recordar que són majoritàriament gent desfavorida, sovint amb contextos familiars i socioeconòmics totalment extraordinaris? Resumint, com una formació elitista, de ment tancada i purament científica pot preparar-nos per a un món divers, ple de sentiments i humanisme?

El més fort de tot plegat és que això és directament conseqüència d’un pla que pretenia millorar la qualitat del nostre sistema universitari.
Enviat per Sena

divendres, 8 de juny del 2012

Jornada de portes obertes a l'IES Algarb


CONVOCATÒRIA JORNADA DE PORTES OBERTES IES ALGARB

            El col·lectiu de professorat preocupat de l’Institut d’educació secundària Algarb organitzarà una jornada de portes obertes el proper dissabte dia 09 de juny a les 11.00 hores al mateix centre.

L’objectiu de la jornada es posar en coneixement dels pares les repercussions que tindran les mesures d’ajust aplicades pel Govern Balear en l’ensenyament dels alumnes del nostre institut el proper curs acadèmic, i com poden arribar a afectar a la qualitat educativa.

L’APIMA de l’IES Algarb s’adhereix a la jornada i fa seva la convocatòria, informant a tots els pares d’alumnes de l’Institut, i prega l’assistència i participació en la jornada.

dimarts, 5 de juny del 2012

Cop d’estat al Consell Escolar

Aquest divendres el Govern Balear presidit per en Bauzà aprovava  un Decret de mesures urgents per reduir el dèficit del sector públic de les Illes Balears.  Aquest decret
Estableix un conjunt de mesures que representen un empitjorament de les condicions laborals dels empleats públiques de les nostres illes. En el cas de l’ensenyament públic les mesures adoptades, juntament amb altres en marxa (augment de les ràtios, no cobrir baixes inferiors a un mes, disminució de despeses de funcionament dels centres, eliminació o reducció dràstica de programes que beneficien l’alumnat amb més dificultats,..) suposen un deteriorament de la qualitat de l’escola pública.

Entre les disposicions del decret figura el cessament de tots els membres del Consell Escolar de les Illes Balears, la seua remodelació i el nomenament dels membres d’una comissió per elaborar un nou reglament del Consell Escolar. Aquestes disposicions s’han adoptat sense cap consulta ni informació als seus integrants, i representen un cop d’estat contra la comunitat educativa representada al Consell Escolar i la seva mutilació.

Amb l’excusa de l’estalvi d’uns poc euros (algunes fonts parlen de menys de 3000  euros anuals) es prenen 2 mesures per tal de tenir un Consell Escolar balear que no pugui ser una veu crítica a les polítiques de la Conselleria d’Educació. Aquestes mesures són:
1) La remodelació i els seus efectes pràctics:
- S’ha reduït el pes dels representants  de la comunitat educativa, especialment els representants del professorat, passant d’un 34%   a poc més d’un 30%. Per contra la representació política (nomenats per les administracions balear, insulars o locals) augmenten la seua representació (passen d’un 32% a un 36%).
- La remodelació suposarà que els representants que han estat crítics amb les polítiques de la Conselleria d’Educació actual passaran ser el 38 % del CEIB a un 33,3 % amb el Decret del president Bauzà d’1 de juny. Per contra els sectors que han donat suport a les polítiques de la Conselleria d’en Rafel Bosch eren abans el 52% i ara seran el 58%.
- Sindicats com l’STEI-i, UGT i CCOO perdran la meitat de la seua representació al Consell Escolar; per contra ANPE i USO no perdran cap i les patronals passaran de 4 a 3 representants. La COAPA (confederació de pares i mares molt majoritària a la pública) passarà de 5 a 3 representants, mentre les 2 confederacions de pares i mares de caire conservador no en perdran cap.

2) Per altra ban aquest mateix Decret ordena la creació d’una comissió per elaborar  un nou reglament del Consell Escolar i determina la seua composició, obviant “l’autonomia necessària per tal de garantir la seva objectivitat i independència.” Estic plenament convençut  que el nou reglament donarà més facilitats a la Conselleria i augmentarà les facultats del president en detriment del Ple.

Aquestes mesures suposen que via d’un Decret de Presidència es modifica una Llei aprovada pel Parlament i que es modificarà un reglament d’un òrgan consultiu que havia estat aprovat amb un amplíssim consens en temps del conseller Fiol.

Les disposicions aprovades, tant pel fons com per les formes, representen actituds antidemocràtiques i (no ho oblidem) una venjança perquè el Ple del CEIB demanà la retirada de la lliure elecció de llengua en la nova ordre d’escolarització. Sembla que el govern Bauzà és incapaç d’admetre les crítiques a les seues polítiques. Doncs bé, crec que la comunitat educativa està mostrant que no les accepta; moviments con el de la Coordinadora de professorat preocupat d’Eivissa, el del Docents associats de Formentera, la plataforma Crida de Mallorca, el moviment del Preocupats per l’ensenyament a Menorca, l’Assemblea de mestres i professors en català a totes les Illes, les manifestacions de nombroses claustres, consell escolars, Amipes, direccions de centres, amb el suport de les organitzacions representatives del món educatiu,
estem disposats a lluitar contra aquestes polítiques regressives i a defensar un ensenyament públic, de qualitat, arrelat a la terra i integrador.

Edelmiro Fernández
(Representant de l’STEI-i a la Comissió Permanent del Consell Escolar de les Illes Balears)
Telèfon: 636272831